La Farinera. Vic, Spain
ESCOLA DE DIBUIX I PINTURA MUNICIPAL A VIC
La Farinera, edifici industrial de l’arquitecte Enric Sagnier, es va construir en el 1896.
És una construcció de fàcil descripció: és una planta lliure de 30,70 m. x 14,90 m. mides totals amb tres línies estructurals, de pilars de fosa regularment distribuïdes a l’interior d’un recinte rectangular tancat per una façana constant, d’aire clàssic i amb un ritme repetitiu d’obertures.
A la coberta, quatre elevacions defineixen les cantonades sobresortint en una teulada general de dues aigües de teula àrab.
Un cos rectangular adjacent resolt l’escala d’unió entre les cinc plantes que composen l’edifici: baixa, soterrani, primera, segona i tercera (sotacoberta). En correspondència a aquesta torre trobem un altre gest sobresortint en coberta que assenyalava l’accés principal a l’edifici.
El projecte proposa crear un nucli de vestíbuls i accessos (escala i ascensors) a l’extrem de la nau més pròxim a l’interior d’illa. La nova escala lineal, en posició transversal, serà la principal.
Un nucli lineal de serveix separa els vestíbuls de la zona general d’ús. També s’ha mantingut en la seva posició original elements industrials representatius de l’antiga fàbrica de farines: tobogan de sacs i columnes
distribuïdores de gra.
L’escala original farà un paper complementari i d’emergència amb una sortida directa a l’exterior.
Es dibuixen dos dobles espais que posen en valor el vestíbul general d’accés i el vestíbul exclusiu de l’Escola
de Dibuix a la planta segona.
La planta baixa i la soterrani es destinen a altres activitats. La primera, segona i sotacoberta i donen cabuda al
centre d’Arts Visuals de Vic.
Les distribucions interiors de les plantes, per altre cantó fàcilment modificables, es formaran d’acord amb el
“model d’actuació” establert de manera abstracte i universal a partir de l’existència dels pilars.
Un conjunt de plataforma exterior, escala lineal i rampa permeten l’accés a la cota +1,50 m. de la planta baixa.
Aquest desnivell permet ventilar i il·luminar la planta soterrani.
La recuperació i nou ús d’aquest edifici lliure de tots els cossos afegits que se li havien anat sumant al llarg del
temps té com a consequencia la obtenció d’una nova plaça céntrica en el casc antic de Vic.
